El verb llegir

“El verb llegir no admet imperatiu”, deia Pennac. Hi ha altres verbs que tampoc en volen, com ara estimar. Us imagineu que fes efecte un “estima’m!”? Oi que no? És com la xocolata amb anxoves. Per més que un sàdic t’obligui a menjar-les juntes a tu mai t’agradaran. Sobretot si aquest sàdic és el teu pare o mare, que també t’obliga a llegir i, a més, fa anar el verb amb una amplitud de registre desesperant. A segons quines cases, llegir pot situar-se en qualsevol punt d’una escala que va del càstig físic fins a l’èxtasi intel·lectual. Així, el verb llegir esdevé un terme sense límits clars, un ectoplasma verbal: poca vida, molta bava.

Quan creixem necessitem uns límits, sobretot pel que fa al llenguatge i la seva congruència amb les accions. No pot ser que llegir sigui un càstig, un deure i l’hòstia en bicicleta alhora. Llegir només pot voler dir una cosa: la promesa d’un plaer. També podem llegir per adquirir coneixements, i llavors voldrà dir “eina d’estudi”. D’aquesta manera, els motius pels quals llegim esdevindran el significat de la lectura: muntar un moble d’Ikea, passar un examen, identificar els excrements de la fauna ibèrica. Llegir ens omple d’instruments la caixa d’eines.

A segons quines cases, llegir pot situar-se en qualsevol punt d’una escala que va del càstig físic fins a l’èxtasi intel·lectual

Però llegir no ha de ser bo per si mateix. Quants llibres avorrits quedarien justificats! Quantes instruccions inútils, quantes receptes vomitives ens hauríem d’empassar amb un somriure! A cada moment de la vida, a més, aconseguirem resultats diferents: sentir-nos commoguts, sorpresos, satisfets, ampliats, entretinguts, connectats. Per tant, hem de dir als pares i als mestres que llegir no és només un bàlsam per a molts mals —com l’Apiretal—, és un aprenentatge que requereix cert talent: el de la pacièn­cia, l’esperança i la visió de l’exercici mateix com una acció a la mesura d’un mateix. Molt bé. Ara ves i explica-ho a les criatures. Per sort, en Joan Carles Girbés va escriure un text força interessant que es diu Guia pràctica per a fer fills lectors. El podeu llegir i fer-vos una idea de com es pot cultivar el talent per la lectura.

Llavors ens fem grans i, un cop cultivats en la lectura, fem curses. És quan hem de tenir clar que sempre hi haurà qui llegirà més i millor. I que hi ha gent que fa llistes de llibres consumits i en farda a les xarxes. Acabat l’any sempre sabem qui la té més llarga i pensem: com ha tingut temps? Potser llegeixen com Speedy Gonzales, o és que tenen molt assimilada aquesta lliçó: “No llegir quan ho tens tot fet, sinó llegir per no fer-ho tot”. Jo la tinc de punt de llibre, és el recordatori del comiat de Vicenç Pagès.

A banda d’això, he conclòs que llegir m’agrada perquè m’ensenya a contenir la insatisfacció. És el gust per obviar el disgust (dec ser una lectora pessimista). Potser vostè o els seus fills trobaran altres motius que s’avinguin amb aquesta paradoxa tan maca: el verb llegir comporta el plaer de renunciar al món durant unes hores per retrobar-lo dins la seva conjugació.