La lenta agonia de Palestina, vista per Nathan Thrall

Poc després de l’atac de Hamas el 7 d’octubre de 2023, el periodista David Remnick visitava Israel i publicava una peça a The New Yorker –on exerceix d’editor des de 1998— tot admetent que “l’única manera d’explicar aquesta història és intentar explicar-la amb veritat i saber que fracassaràs”. I és que, en menys de 27.000 quilòmetres quadrats, es creuen totes les falles geopolítiques possibles: dels llocs sagrats de les tres grans religions monoteistes a les herències colonials; dels interessos de gairebé totes les grans potències de tots els temps al record de l’Holocaust, i de l’amenaça atòmica a la pedra de toc de la diplomàcia internacional.

Qualsevol aproximació equilibrada sembla cridada a fracassar davant de mirades caracteritzades per l’apriorisme, el maniqueisme i l’historicisme. Si com l’historiador hebreu Ilan Pappé (Haifa, 1954) et mostres crític amb els teus —vegeu Deu mites sobre Israel (Tigre de Paper, 2024)—, pots veure’t obligat a emigrar i ser acusat d’antisionista. Si com el desaparegut Joan B. Culla (Barcelona, 1952-2023) els defenses —vegeu el pòstum Israel, el somni i la tragèdia, en col·laboració amb Adrià Fortet (Pòrtic, 2024)—, aleshores seran els altres qui et bescantaran. Qüestionats els camins del periodisme i la història, potser caldrà cercar d’altres viaranys per entendre 80 anys d’enfrontaments i disputes.

Aquesta és justament la tria del periodista nord-americà Nathan Thrall (1979), que, amb les eines pròpies de la no-ficció, reconstrueix l’accident d’un autocar escolar el febrer de 2012. Mentre que en qualsevol altre indret l’incident hauria estat una tragèdia limitada als directament afectats —hi van morir cinc nens i una mestra—, en produir-se en una carretera a la vora de Jerusalem es transforma en una perfecta metàfora del conflicte palestinoisraelià. Un dia a la vida de l’Abed Salama acompanya el pare del petit Milad durant les hores d’incertesa en ignorar el seu parador i d’impotència davant la desídia de les autoritats. A més, i malgrat el títol, el llibre amplia el focus vers la seva trajectòria política i personal anterior i posterior i integra en el relat d’altres veus partícips també del drama.

Com en un homenatge involuntari al centenari de Kafka, l’accident serveix per mostrar un territori esquarterat físicament per tanques, privilegis, abusos i controls; i dues societats minades, internament i externa, per la desconfiança, els interessos, la violència i els radicalismes. El panorama resultant és desolador perquè, sense necessitat d’incloure l’actual guerra en marxa —el llibre es va publicar pocs dies abans de l’inici—, Thrall ja ens està anunciant la inviabilitat de qualsevol solució pactada, sigui la de dos estats o la d’un de compartit. “Una de les grans ironies dels Acords d’Oslo era que aquells que s’hi oposaven amb més vehemència (és a dir, els terroristes jueus i palestins) van ser precisament els que van tenir un paper més destacat en l’expansió del procés de segmentació ciutadana”.

Les hores d’entrevistes rere el llibre ens permeten entendre uns personatges complexos i, a voltes, contradictoris, però sempre humans. Sense caure en una empatia mal entesa, Thrall sap combinar els fils més íntims amb les notes històriques, els diàlegs precisos amb el context geopolític imprescindible. Mereixedor del premi Pulitzer 2024, potser en certs moments el lector pot sentir-se aclaparat per tanta realitat... la mateixa realitat que, malgrat tot, no ha evitat que en alguns fòrums el llibre i l’autor hagin topat amb intents de cancel·lació.

Un dia a la vida de l'Abed Salama

Nathan Thrall
Edicions del Periscopi
Traducció de Pau Gros
328 pàgines
21,90 euros