Les caixes troben parella de ball

Les caixes catalanes tanquen l'any havent trobat parella de ball amb qui travessar el que resta de tempesta financera i garantir-ne la viabilitat. Enguany s'ha tancat el procés de fusions que les deu entitats catalanes van encetar el 2009 i que les ha acabat reduint a tres. El canvi ha estat tranquil i ràpid en alguns casos, i convuls i lent en d'altres. Avui a Catalunya treballen tres grans marques: La Caixa, CatalunyaCaixa i Unnim, tot i que els ciutadans segueixen veient oficines de les caixes Penedès i Laietana, que s'han decidit per integrar-se en grans grups bancaris amb entitats d'altres comunitats.

Sense un gran entusiasme, les deu caixes catalanes que hi havia el mes de gener passat es van haver de fusionar. Era qüestió d'enfortir-se, frenar l'ascens de la morositat, millorar la solvència, reduir la desmesurada xarxa d'oficines... En resum, de sobreviure.

A començaments d'any semblava que Catalunya havia enfilat bé la reestructuració amb tres grans fronts: la fusió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa dins la marca CatalunyaCaixa; la de les entitats de Sabadell, Terrassa, Manlleu i Girona, dins d'Unnim, i la integració de Laietana i Penedès. A l'últim moment, Caixa Girona es va despenjar per segona vegada d'una integració en una operació que tots els partits van rebutjar i que només es pot interpretar en clau local. Aquella victòria va acabar en no-res: La Caixa se l'ha acabat menjant i Caixa Girona ha desaparegut.

A l'abril, Caixa Laietana decidia enterrar el seu projecte amb Penedès i les dues entitats van optat per pujar-se al carro de les anomenades fusions fredes.

Un cop gairebé acabat aquest procés, queden per resoldre força interrogants. Perdran la identitat les antigues caixes comarcals i les fundades per les diputacions? Es diluiran Laietana i Penedès dins dels grups bancaris als quals s'han afegit? El món financer sembla més pendent, però, dels passos que pot emprendre La Caixa el proper 2011. L'entitat que presideix Isidre Fainé podria traspassar els negocis i actius a un banc i mantenir l'obra social des d'una fundació per captar més capital dels mercats. El ball continua.